Era un dimarts assolellat i ens tocava treballar l’hort. Aquella setmana ja teníem els cavallons fets i vam començar a plantar les llavors i el planter. Aviat només ens quedaria regar per acabar la feina. De cop i volta una pesolera va començar a créixer i a fer-se alta i gran. Les seves fulles eren enormes i d’un verd molt brillant. La tija engruixia per moments. Era tan alta que no es veia el final.
Sense parlar-nos, tots vam fer una fila i vam començar a escalar-la fins arribar als núvols. A dalt de tot semblava que estéssim a sobre d’un cotó fluix una mica humit. Vam veure que era molt divertit saltar pels núvols, ningú havia experimentat aquella sensació anteriorment i tots ho vam començar a fer. Saltant i botant pels núvols vam arribar al final. Que guai !!! Hi havia un tobogan fet de petits núvols i molt llarg. Mig espantats vam anar lliscant fins a tocar a terra. Havíem arribar a una illa. Quina emoció més gran !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada